La revista Reduccions ha donat continuïtat a una mirada intel·ligent i sensible de la poesia catalana de les darreres dècades. Entre les seves ànimes, hi ha la figura, no prou coneguda ni segurament valorada en la seva justa mesura, de Segimon Serrallonga (Torelló, 1930- 2002). De fet, podem llegir la seva obra poètica escrita entre els anys 1950 i el 1975 en el volum conjunt Poemes 1950-1975 que va publicar l’editorial Crítica el 1979, i que li va valer a l’autor el premi de la Crítica Serra d’Or el 1980. Igualment hi ha una antologia que comprèn una selecció de la seva poesia, prosa, assaig i entrevistes a Sempre voldré voler (Ellago, Castelló, 2007).
També des d’Osona, i des del cor de la revista Reduccions, ens arriba l’obra del seu actual director, Lluís Solà (Vic, 1940). Precisament, Solà es va donar a conèixer com a poeta a l’editorial Lumen el 1975 amb Laves, escumes, títol després del qual vindria L’herba dels ulls (Eumo, 1993). Ara bé, el tret característic del seu corpus poètic és el fet de trobar-lo reunit a partir de la dècada actual en volums de poesia completa. Així, l’editorial Proa donava a conèixer el 2001 De veu en veu: obra poètica I (1960-1999), al qual seguiria també a la mateixa editorial l’any 2003 L’arbre constant: obra poètica II (1994-2000).

Aquest és un extracte de l´article complet que trobareu a la revista impresa, si voleu subscriure-us-hi premeu aqui.