Després de deixar escrites per a la posteritat les vides de Sopa de Cabra, Els Pets i Enrique Bunbury va mostrar-nos les entranyes de la nit -i els seus excessos- a Vampíria Sound (Plaza & Janés, 2004) i va fabular amb les diferents cares del sexe, del més romàntic al més salvatge, a Eròtica Mix (Rosa dels Vents, 2009). El periodista, biògraf, guionista, polipoeta i, per sobre de tot, agitador cultural Pep Blay (Tarragona, 1966) s’atreveix ara amb l’eròtica del poder. El cas de corrupció urbanística que a l’octubre va sacsejar Catalunya ha passat per l’àcida mirada de Blay i, és clar, n’ha sortit una novel·la amb gran dosi de mala bava però també molt sentit de l’humor.

LAIA BRUGUERA: Com va ser, que vas decidir novel·lar el cas Pretòria?
PEP BLAY: Una de les coses que més em rebota en aquest món és veure llocs meravellosos destrossats per edificis i construccions que potser només estaran habitats quinze dies a l’any. He arribat a la teoria que, actualment, construcció és sinònim de destrucció. Per culpa d’això s’ha ultratjat el dret a l’habitatge, els recursos s’esgoten, la gent viu esclavitzada i a més resulta que apareixen uns casos de corrupció urbanística que posen els pèls de punta perquè darrera hi ha gent del món de la política, és a dir, que s’han enriquit a costa dels diners públics! Èticament és demencial, així que anava seguint les notícies i m’indignava cada dia més. Al mateix temps, tenia al cap la idea d’un agent secret que volia aplicar a una novel·la d’espies o a un thriller que anés al voltant de l’eròtica del poder. Va ser llavors quan vaig rebre una trucada d’Ara Llibres.

Què et deien?
Em van convocar a una reunió urgent perquè creien que era la persona idònia per fer un llibre sobre el cas Pretòria. La proposta em va sorprendre, però van començar a raonar la decisió…

Com et van convèncer?
“El cas Pretòria és un autèntic thriller, mira-t’ho bé perquè amb aquest estil que tens Tarantino-trash-corrosiu li pots treure molt de suc”, em van dir. Mai no m’hagués imaginat fer una novel·la d’una cosa tan real però em vaig començar a documentar i vaig veure de seguida que el tema era totalment literari.

Aquest és un extracte de l´article complet que trobareu a la revista impresa, si voleu subscriure-us-hi premeu aqui.