La Institució de les Lletres Catalanes ha estat realitzant una exhaustiva enquesta entre escriptors, professors i crítics (alguns d’ells membres dels tres estaments) amb la idea, més o menys afortunada, d’aconseguir elaborar el cànon literari català; és a dir, una llista amb les obres que es consideren imprescindibles per conèixer quelcom de la nostra història i evolució literària. Com poden imaginar, a causa de la diversitat d’interessos dels consultats i dels simples mortals amb opció a opinar, si més no, els resultats probablement no deixin satisfet a ningú. Darrerament ha arribat a les nostres mans una petita joia literària, tot i que probablement no apareixerà mai en aquesta selecta llista. Es tracta de Roda de solitaris de Joaquim Amat-Piniella, l’autor de K. L. Reich, una conegudíssima obra en la qual es narra l’experiència autobiogràfica de l’autor, que va patir l’horror dels camps de concentració nazis durant la Segona Guerra Mundial.  Probablement l’èxit i els reconeixements rebuts per aquesta obra han estat la causa que la resta de les obres escrites per aquest autor hagin estat oblidades i hagin estat relegades a unes insignificants darreres línies en aquelles pàgines dedicades a la seva obra literària. Així, tot i la nostra habitual tendència com a poble a l’oblit i a l’autoodi, Ensiola, un petit segell editorial de les Illes Balears, ha decidit rescatar aquest memorable text -publicat per primera vegada l’any 1957- amb una edició digna, en la qual només trobem a faltar la presència d’un pròleg explicatiu que ajudés al lector a situar-se en el context en què la novel·la va ser escrita i publicada per primer cop, així com les limitacions que la situació política imposava a l’autor.
Roda de solitaris ens presenta l’experiència d’uns personatges engolits per la guerra i el desencís vital que les respectives vicissituds els provoca. Cadascú en aquesta roda, quan li arriba el seu torn, ens mostra la seva història lligada a un personatge central, el mateix per a  tots ells, i que és l’únic que no protagonitza cap d’aquestes parts individuals, tot i que apareix com a eix central a totes elles. Assistim així a una intel·ligent construcció polièdrica que funciona a través de dos eixos paral·lels. D’una banda, contemplem la davallada emocional dels protagonistes alhora que víctimes de la guerra, i experimentem tota la cruesa que la situació els provoca un cop desballestades les seves vides. De l’altra, aconseguim una visió general i de conjunt de les conseqüències de la guerra tant al front com a la rereguarda. Els personatges miren de sobreviure a la manca de perspectives i futur cercant una esperança que els pugui salvar, però el desencís existencial els domina i domina les seves vides. Una novel·la que podem emparentar amb la millor tradició de la narrativa bèl·lica europea i nord-americana com Res de nou a l’oest de l’alemany Erich Maria Remarque, o Un adéu a les armes de l’Ernest Hemingway, totes dues ambientades a la Primera Guerra Mundial. Amat-Piniella defuig qualsevol mena de presentació heroica de les situacions o els personatges, els quals, en aquest cas, són uns pobres titelles en mans d’un destí en relació al qual poca cosa poden decidir. Roda de solitaris és una lectura imprescindible i absolutament recomanable per a qualsevol lector que vulgui ampliar el seu propi cànon literari català i redescobrir les grans obres que el temps i un mercat editorial massa abocat a les novetats, sovint intranscendents, ens han volgut amagar.