La Institució de les Lletres Catalanes i l’Institut Ramon Llull han donat a conèixer amb l’exposició Ficcions enfora! La literatura catalana exporta relats: 101 veus que conten històries un dels aspectes que aporten més vitalitat i valor a una cultura, la difusió -a través de la traducció a altres llengües- dels textos literaris que la representen, amb els quals es transmet també la seva manera d’enfrontar-se al món i a la realitat. Entre el 9 d’abril i el 13 de juny d’enguany s’ha pogut veure aquesta exposició al Palau Moja de Barcelona, que s’ha complementat amb un cicle de xerrades que ha comptat amb la participació d’alguns d’aquests autors traduïts, els quals van compartir amb el públic assistent com han viscut aquest fet, i com ha estat la seva relació tant amb els traductors de les seves obres com amb els nous lectors d’una tradició cultural diferent.
Els organitzadors consideren que “la literatura catalana està vivint en l’actualitat el seu millor moment de projecció internacional” i que els relats que exporta “són la mostra d’una gran diversitat creativa: són l’expressió d’una literatura nacional petita que està treballant per ser una literatura plenament avançada i completa.” Obres de tota mena i de totes les èpoques van obrint camí. Al costat de textos clàssics medievals com Curial e Güelfa o Tirant lo Blanc, trobem els altres clàssics, els del segle XX, amb autors com Mercè Rodoreda (La plaça del Diamant ha estat traduïda a 32 llengües fins al moment), Josep Maria de Sagarra o Josep Pla. Entre els autors contemporanis que són traduïts assíduament a altres llengües destaquen Quim Monzó, Jaume Cabré o Maria Barbal a més d’altres que han estat èxits puntuals però de gran abast com Albert Sánchez Piñol, amb La pell freda, traslladada a 31 llengües diferents o les 22 traduccions de El mètode Grönholm de Jordi Galceran. L’anglès, el castellà, el francès i l’alemany són les llengües en les quals trobem més habitualment edicions d’obres catalanes, i algunes de les més sorprenents i singulars són el vietnamita, l’àrab o l’hindi. També caldria destacar que no abunden massa les traduccions a altres llengües peninsulars -tret del castellà-, com l’èuscar, el gallec, l’aragonès o l’asturià, tot i que és cert que hi ha hagut alguns casos esporàdics.