El proper setembre farà vint-i-cinc anys de la mort d’“un autèntic home del Renaixement” (com va dir sobre ell Francesc Candel) i, probablement, el darrer del panorama cultural català, que ha publicat milers d’articles i mig centenar de llibres. Xavier Fàbregas va marxar com va viure: sense fer soroll, a causa d’una mala jugada del cor mentre passava uns dies de vacances a Palerm l’any 1985; només tenia cinquanta- quatre anys. Mentre s’escriuen aquestes línies, el podem veure tranquil i relaxat a través de TV3; la televisió pública ha reposat durant el mes de gener la sèrie d’entrevistes de Josep Maria Espinàs Identitats, i, durant un temps, estarà disponible per ser visualitzat a través de la xarxa l’episodi en el que conversaven sobre la trajectòria humana i professional d’aquest home, que va estar molt lligada al teatre català i a la seva recuperació en les darreries del franquisme i els inicis de la democràcia.
La trajectòria de Xavier Fàbregas apareix unida, com ja hem dit, bàsicament al teatre català, però va tocar altres àmbits i interessos com la creació literària, l’edició, la crítica, la investigació, la docència i, fins i tot, la política en una breu estada als despatxos de la Generalitat com a Cap del Servei de Teatre i Cinematografia (1980-1981), càrrec del qual va dimitir un any després a causa de la censura que es va aplicar des del govern a una obra. A més del treball a l’entorn de la dramatúrgia, i potser relacionat transversalment amb aquestes investigacions, es va apassionar pels estudis d’antropologia, el folklore i els costums tradicionals catalans, camp en el qual els seus treballs, igual que en el teatre, són un referent internacional.

En aquesta breu nota és del tot impossible enumerar i fer justícia a la feina que va dur a terme Xavier Fàbregas, tant des d’institucions com des de l’Institut del Teatre, d’on va ser responsable de la Biblioteca i del Gabinet de Publicacions, o des de la creació de col·leccions de llibres de teatre, com la llegendària El Galliner d’Edicions 62. Una ingent tasca divulgadora que el va dur a col·laborar amb diversos mitjans de comunicació, des de publicacions especialitzades fins a altres de gran abast com els diaris Avui o La Vanguardia (en el moment de la seva mort n’era el crític teatral), entre d’altres, la ràdio i la televisió, o a escriure articles per a enciclopèdies i redactar de forma anònima els pròlegs i anotacions dels llibres publicat per l’Institut del Teatre i Bruguera.

Algunes obres
Sobre teatre :
Teatre català d’agitació política, 1969
Introducció al llenguatge teatral, 1973
Història del teatre català, 1978
Iconologia de l’espectacle, 1979
Josep M. Folch i Torres i el teatre fantàstic, 1980
Sobre costums i tradicions:
Tradicions, mites i creences dels catalans, 1979
El fons ritual de la vida quotidiana, 1982
El llibre de les bèsties (Zoologia fantàstica catalana), 1983
Viatge a la Catalunya fantàstica, 1984
Les arrels llegendàries de Catalunya
(pròleg de Jordi Sarsanedas), 1987

Altres: 
L’encalç (novel·la), 1982
Europa, Europa! (llibre de viatges), 1982

Per a més informació: www.fabregas.uab.cat