Fa vora de tres anys, aquest músic inquiet i activista cultural i social que es diu Joan Reig va tenir la idea de muntar Refugi, un nou grup per donar a conèixer algunes cançons, amagades –com diu ell– que formaven part del seu bagatge musical. Sempre a la recerca de les arrels de les nostres músiques, no entenia com aquestes cançons havien estat oblidades al prestatge on la pols és la mesura del temps.
Aquestes peces van resultar ser una mena de cares B de la Nova Cançó, però d’una gran qualitat, tant pels seus textos –sovint poemes de grans poetes– com pels compositors i grups aleshores d’avantguarda que les van interpretar, cantautors que van obtenir més o menys èxit als anys seixanta i setanta. Cançons que han sobreviscut dins el seu refugi de Constantí i que ara tornen a veure una nova llum.
Reig es va plantejar inicialment muntar un espectacle com una conferència-recital, que alhora significava un passeig pel nostre patrimoni musical. Entre cançó i cançó n’explica els orígens, la història, també el significat, al mateix temps que reivindica la seva actualitat, amb una voluntat pedagògica que l’ha dut a presentar-lo per escoles i instituts abans de ser cridat als circuits musicals tradicionals.

Aquest és un extracte de l´article complet que trobareu a la revista impresa, si voleu subscriure-us-hi premeu aqui.