Amb els carrers i racons encara mig bruts per les restes de la revetlla de Sant Sebastià, patró de la ciutat de Palma, el passat 20 de gener de 2010, el Teatre Principal de ciutat de Palma s’omplí per acollir l’acte de lliurament de la 54ena edició dels Premis Ciutat de Palma. Aquests guardons anuals, que foren creats l’any 1955 pel regidor de Cultura de l’Ajuntament, Gabriel Fuster Mayans (‘Gafim’), i que es continuaren un cop reinstaurats els governs democràtics, són atorgats a treballs relacionats amb diversos àmbits de la cultura. Al llarg de la seva història han patit força canvis i algunes tribulacions i polèmiques, la darrera de les quals és l’intent, per part del Partit Popular, de fer que a totes les categories hi optin escrits bilingües, i la posterior “solució a mitges” de l’actual govern de coalició d’esquerres i nacionalistes de conservar el català com a llengua en què s’han de presentar els originals que opten als premis, excepció feta dels que opten al premi Camilo José Cela de Crítica Literària, que poden ser en català o en castellà.
Pel que fa als premis literaris, el Llorenç Villalonga de Novel·la, dotat amb 24.000 euros, recaigué en l’historiador i director de l’Arxiu d’Història de Sabadell, Joan Comasòlivas i Font (Matadepera, 1966), amb l’obra La mort del poll. Ambientada en la dècada dels anys cinquanta i principis dels seixanta del segle xx, aquesta novel·la històrica, segons declarà l’autor, retrata el començament de la decadència de la pagesia i de la cultura de la vinya a la comarca del Vallès a causa de la pressió urbanística i, en conseqüència, es converteix també en la crònica de l’inici d’un nou model de vida.

Aquest és un extracte de l´article complet que trobareu a la revista impresa, si voleu subscriure-us-hi premeu aqui.