Alguns lectors és possible que pensin que aquest encapçalament afirmatiu és erroni, que hauríem hagut de col·locar un interrogant al darrera o un implacable adverbi de negació al davant. Tot i que possiblement tinguin una part de raó, amb les noves eines comunicatives que els avenços tecnològics han posat al nostre abast, les antigues missives han recuperat un cert protagonisme, ja sigui perquè enviar un correu electrònic és més econòmic o simplement més còmode que fer una trucada telefònica, o escriure unes notes al mur de Facebook d’un amic o conegut, o enviar un missatge al Twitter perquè tothom sàpiga què fem o pensem, o simplement per recordar als amics que encara ho som... Són maneres de continuar la tradició epistolar, que no s’allunyen gaire de les antigues formes de la carta o la postal. Canvien el suport i potser les circumstàncies d’enviament i recepció, però el fons és molt similar. És possible que d’aquí uns anys aquestes notes apareguin recollides també en volums, com els que coincideixen darrerament sobre els prestatges de les nostres llibreries. Un seguit de títols que ens recuperen el pensament més directe dels seus autors, dels que en destaquem quatre. Parlem de dos volums amb correspondència de Pau Casals, l’un amb el doctor Josep Trueta i l’altre amb Andreu Claret, a més d’un altre amb les cartes que van intercanviar Pere Calders i Joan Triadú, i, finalment, el primer volum del monumental treball que l’editorial Barcino ha dedicat a l’epistolari català del pintor Joan Miró.

Aquest és un extracte de l´article complet que trobareu a la revista impresa, si voleu subscriure-us-hi premeu aqui.