Onze anys després de veure publicat el seu últim llibre de poesia, L’amor a Barcelona (1998), Marta Pessarrodona enceta aquest any amb un nou lliurament líric: Animals i plantes (Meteora, 2010). Entremig ha vist com apareixien publicats volums d’assaig centrats en la figura i la literatura de dones —Caterina Albert: un retrat (2004), Mercè Rodoreda i el seu temps (2005) o Donasses (2006)—, tot demostrant que l’escriptura crítica és aquella que es conrea dia a dia, i que l’escriptura poètica la ve a trobar quan vol. En la roda de premsa de presentació del llibre que va tenir lloc el passat 22 de gener es va poder escoltar que l’escriptora de Terrassa afirmava que «si no tinc res a dir en poesia no escric». Aquesta frase fa entendre perfectament que Pessarrodona sí que té coses a dir del moment present i del passat —com ho demostra la seva continuada activitat de columnista i assagista—, però que és l’atzar el que mena la seva feina poètica. L’autora es mostra confiada en la inspiració, en una mena d’idea donada o vers primer que sedueix la imaginació i que precipita poèticament en una forma. De fet, en el moment que veu la llum Animals i plantes té encetat un nou volum de poesia —cosa inusual, com remarca la poeta— que escriu tenint com a model els versicles bíblics, tant pel que fa a la mètrica com al contingut o a alguns referents; és per aquesta raó que el títol provisional és Variacions.
Els poemes continguts en aquest Animals i plantes tenen el seu origen quan deixa Barcelona, i la casa natal de Terrassa, i decideix viure a Mira-sol. El text justificatori inicial (titulat «Agraïments i apologies») deixa prou clar que «he retornat al Vallès d’on, segurament, mai no me n’havia anat i on he pogut apreciar des d’aranyes fins a una gata, per no parlar de les bignònies i no haver hagut d’enyorar un altre Prunus pisardi, també vallesà». En més d’una ocasió, l’escriptora catalana ha indicat que no escriu res sense tenir un títol previ que li unifiqui la imaginació o els materials dispersos, i que l’ajudi a prendre una via homogènia d’imaginació. Si sabem que els primers versos que va escriure van ser els de «Elogi de l’aranya», i uns altres dels que van venir a continuació els de «L’esplendor del prunus», comprenem a la perfecció per què el títol del volum va ser Animals i plantes, dos termes que designen la primera i la tercera secció del llibre, respectivament. Aquí es troben els poemes més innovadors dins del seu mateix estil que, tanmateix, reprèn el de poemes dividits en estrofes, i de versos curts o llargs, que es va consolidar a L’amor a Barcelona.

Aquest és un extracte de l´article complet que trobareu a la revista impresa, si voleu subscriure-us-hi premeu aqui.