Han passat gairebé dos anys des que Accent Editorial començara a navegar amb vocació d’editar llibres en llengua catalana, fixant-se especialment en la literatura i l’assaig. Que hi ha una manca de filosofia en la nostra llengua és una obvietat, però l’editorial de Girona va més enllà i ens sedueix amb lectures atrevides, amb obres de Josep Maria Terricabras, Enric Casasses, o traduccions de clàssics del pensament nihilista, com Nietzsche o Diderot.
En un epigrama de Nietzsche, on parla “dels estats en què posem transfiguració i plenitud en les coses i les composem artísticament fins que reflecteixen la nostra pròpia plenitud i alegria de viure”, el filòsof alemany esmentava l’impuls sexual, l’embriaguesa, el bon menjar i la primavera. Nosaltres afegiríem, sens dubte, el plaer de la lectura.

AGNÈS VIDAL: On comença la tasca editorial i on el compromís nacional?
ORIOL PONSATÍ-MURLÀ: Editar llibres en català implica sempre un cert nivell de compromís envers la teva llengua i la teva cultura. Si no hi hagués aquest factor, probablement ens dedicaríem a fer llibres en qualsevol altra llengua que ens permetessin posar un zero més darrere les xifres de vendes, i tot pel mateix volum de feina. Sé que no és gaire políticament correcte dir-ho, però el veritable enemic de les editorials en català no són les altres editorials en català, sinó les editorials en castellà i la invasió lingüística constant que els nostres llibres han de patir a les llibreries.

Aquest és un extracte de l´article complet que trobareu a la revista impresa, si voleu subscriure-us-hi premeu aqui.