Anna, la del nom capicua, no és cap amant del músic que cantava a la imaginació, ni tampoc el títol d’alguna cançó inèdita que el pas dels anys haja volgut omplir algunes butxaques de diners. Lennon i Anna és la darrera novel·la de Vicent Borràs (Algemesí, 1962), mereixedora del Premi Constantí Llombart de Narrativa 2008. Coincidint amb el quarantè aniversari del darrer disc dels Beatles, Edicions Bromera acaba de publicar aquest singular recull de relats amb lletres tan esmolades com les que va escriure el mateix Lennon. L’obra en el seu conjunt és un conglomerat d’històries punyents per les quals la música s’escampa fugissera. Sense anar més lluny, al seu autor li agradaria que, juntament amb el llibre, s’haguera regalat un disc recopilatori amb les cançons que allí hi apareixen. Algunes tenen una especial importància, com el Quintet per a clarinet, de Mozart, o el Requiem, de Gabriel Fauré, ambdues motors que mouen el relat central. També està present la música de Lennon, ja ens ho avança el títol, que és un dels referents de l’obra. De fet, apareix sovint aquella coneguda frase de la cançó Beautiful Boy, “La vida és allò que et passa mentre estàs ocupat fent altres plans”, que adopta diferents sentits al llarg de l’obra, en la mesura que els personatges se n’adonen que la vida no és allò que s’havien pensat.
Tot i que l’obra conté algunes sorpreses de caire antropològic, les quals haurà de descobrir el lector, la majoria de relats estan a cavall entre dos temps: els anys 80 i els 2000. Per una banda, hi ha l’època de l’assassinat de John Lennon, però també està present el temps en què aquells personatges que foren adolescents ara són adults i recorden les experiències viscudes sempre emmirallats en la figura del músic. Les vides de tots ells caminen paral·leles i es comuniquen a través d’un calendari en què les dates més significatives, les dates a recordar, les marquen els quatre de Liverpool. On estaves tu el dia que aquell boig va segar la vida de Lennon? Aquesta mateixa pregunta la hi hem volguda traslladar a Vicent Borràs. Potser seria d’aquells estudiants que no feren classe i es dedicaren a repassar vida i obra del que ja era un mite, tal com si es tractara d’un dels protagonistes del seu llibre?

Aquest és un extracte de l´article complet que trobareu a la revista impresa, si voleu subscriure-us-hi premeu aqui.