Aquest any celebrem el vintè aniversari d’un fet que canvià la història d’Europa: l’enderrocament del mur de Berlín. Es tracta d’un episodi complex i gradual, però tots hem convingut que aquest mes de novembre havíem de celebrar aquesta data històrica. I diem celebrar perquè durant els anys en què el mur es mantingué en peu fou motiu de vergonya i d’escàndol per a tots els qui valorem la Llibertat i la Democràcia que els règims totalitaris i opressius ens volien amagar.
No entrarem en detalls de com evolucionaren els fets. Des de la construcció del mur fins al seu enderrocament fou una contínua lluita per recuperar les institucions democràtiques i les llibertats que el poble alemany –i tot Europa- volien recobrar.
Però m’ha semblat que el simbolisme d’aquesta lluita anava més enllà de la simple anècdota. Recordant el poema de Salvador Espriu imagino que el Mur és un símbol negatiu que impedeix la difusió lliure de les idees i que el caminant simbolitza la recerca d’un Ideal que només es concedeix amb l’esforç i la continuïtat. El Mur és un obstacle, una icona negativa, alguna cosa que ens limita i ens oprimeix. El Caminant és algú que treballa per construir una icona positiva com ha de ser Europa. Una Europa dels pobles, de les cultures, i de les llengües, més enllà de les limitacions dels Estats i de les Administracions.
Des de Catalunya veiem amb confiança tot el que sigui un avenç de les llibertats i del reconeixement dels pobles. I treballarem per tal que la llengua i la cultura catalanes tinguin el lloc que igualment es mereixen en el conjunt dels pobles d’Europa.