A l'Illa dels Faisans, entre Hondarribia i Hendaia, el dia 7 de novembre de 1659 els representants de les monarquies espanyola i francesa van ratificar l'anomenat Tractat dels Pirineus, pel qual es creava una frontera dins del Principat: un mur administratiu, polític i militar enmig d'un territori on hi convivia en pau un mateix poble.
La cessió a l'estat francès de l'ara coneguda com a Catalunya Nord va ser un capítol més d'altres intercanvis territorials entre les dues corones, tot plegat dins d'un mercadeig de territoris embolicat amb casaments i favors reials, drets successoris i reparacions per velles traïcions.
El Tractat va ser signat donant l'esquena a les Corts Catalanes i va generar una forta resistència sobretot al Comtat del Rosselló. Ara es compleixen tres-cents cinquanta anys d'aquests fets i, per commemorar-ho, per recordar-ho, més de cinc mil catalans es van aplegar a Perpinyà en una manifestació contra la partició del país sota el lema "Esborrem el Tractat dels Pirineus".