Entre els anys 1928 i 1936 es va publicar a Mallorca la revista mensual La Nostra Terra. Literatura, Arts i Ciències, una de les més importants de la primera meitat de segle a les Illes. Exercí de portaveu de l’Escola Mallorquina de poesia, que va prendre com a referent l’obra de Costa i Alcover, i a partir del 1931 va estar íntimament relacionada amb la llavors creada Associació per la Cultura de Mallorca, molt activa en l’ensenyament del català.

La seva naixença, durant la dictadura de Primo de Rivera, va implicar uns inicis complicats, però amb l’adveniment de la República ja només es veuria condicionada durant el Bienni Negre. No debades, l’ideari de la publicació contemplava les Illes Balears i Pitiüses com una part de la nació catalana. En el pla estrictament polític la podem situar clarament en el catalanisme de dreta, i culturalment dins la tradició de Torres i Bages i de la Renaixença, de caire noucentista, tot i que no en farà proselitisme.
Ara bé, el punt principal de la seva actuació va ser la defensa de la llengua catalana sense cap complex “per divulgar la nostra amada llengua, neta de tota màcula, per mostrar-la al poble que té la glòria de parlar-la, [...] per ensenyar-la a llegir al poble com a element més important de l’essència del seu esperit perquè aprengui a conèixer-se a si mateix i es recobri com a poble”.
Els seus col·laboradors foren majoritàriament illencs (Miquel Ferrà, Guillem Colom, Bertomeu Forteza, Joan Pons i Marqués, Joaquim Verdaguer), però també catalans (Xavier Berenguel, Josep Carner, Octavi Saltor, Valls i Taberner, Ferran Soldevila). També hi participaren de manera escadussera homes de l’Esquerra Republicana Balear (Emili Darder, Andreu Crespí). No obstant això, la revista era un producte de la burgesia il·lustrada de les Illes. Com a tal, i malgrat les seves referències populars, la seva difusió aquells anys va ser força limitada fora d’aquests cercles.
Editada a Ciutat de Mallorca, tenia una mitjana de 40 pàgines i el tiratge fou d’uns 500 exemplars que es distribuïen per subscripció. Malgrat tot, la seva qualitat fa que hagi estat i sigui tot un referent de la literatura balear d’aquells anys i una publicació molt valorada per la tasca que va, si més no intentar, realitzar. El seu contingut estava format per petits articles, assaigs, texts literaris, poemes, amb algunes seccions fixes de notícies literàries i de recomanació de llibres. L’obra literària en si publicada a la revista es veié, però, força limitada pels cànons tradicionalistes que la caracteritzen, sovint estrictament catòlics, tant en la temàtica dels textos com en el seu estil ortodox. La producció estrictament poètica, potser la més brillant, se’ns revela ben hereva de l’obra de Joan Alcover i de mossèn Costa i Llovera.

La primavera de 1936 s’hi va publicar el “Missatge als mallorquins”, on un grup d’intel·lectuals del Principat reivindicaven els lligams de germanor que ens unien, juntament amb els altres indrets on es parla la nostra llengua. L’afí Associació per a la Cultura de Mallorca redactà un missatge de resposta signat també per més d’un centenar de prohoms illencs on es confirmava la voluntat de cooperació dins del sentiment comú de pertinença a la mateixa comunitat, almenys en l’àmbit cultural.

El que havia de ser el número de juliol de 1936 va ser destruït accidentalment quan es va deixar a mig editar i els redactors i col·laboradors es van dispersar en el moment del cop militar. Molts d’ells anaren a parar a la presó o acabaren afusellats; alguns es prestaren a col·laborar amb el nou règim.