Durant el mes de novembre s’ha constituït a Lleida la comissió encarregada d’organitzar els actes commemoratius del centenari del naixement del poeta Màrius Torres pel proper any 2010. Entre les activitats, encara per concretar, hi haurà concursos literaris, exposicions, edicions de llibres i produccions musicals. La Universitat de Lleida celebrarà un congrés centrat en la figura del poeta mentre, paral·lelament des de la Paeria, s’està treballant per adquirir l’edifici de Can Josa, on havia residit la família de l’escriptor, per convertir-lo en l’Espai Màrius Torres. També es vol internacionalitzar la figura del poeta lleidatà a través de la traducció de les seves obres a altres llengües, com ja s’ha fet al castellà i al francès. En el mateix sentit, la propera edició del Festival Mahalta dedicarà una atenció especial a la seva figura i la gala dels Premis Literaris del 2010 inclouran un espectacle poètic i musical a l’entorn de Màrius Torres amb la participació de l’Orquestra Simfònica Julià Carbonell i de l’actor Quim Lecina.
Màrius Torres va morir l’any 1942 al sanatori de Puig d’Olena a causa de la tuberculosi. Durant els anys que hi va estar reclòs va produir la major part de la seva obra, de caire intimista i reflexiva, marcada per la seva situació personal, la malaltia, i les circumstàncies històriques de la Guerra Civil. Els seus poemes van  veure la llum per primer cop a Mèxic, l’any 1947, de la mà del seu amic Joan Sales.

EL COMBAT DELS POETES

“Què esperes, esperit distès igual que un arc?”
Joan Sales, Amarint

Poetes, com l’arquer que es dreça d’entre els morts
i, tibant el seu arc, encara espera vèncer,
en el combat obscur per la nostra remença
tibem els nostres arcs amb un suprem esforç.

Sagitaris damnats, la nostra ànima tensa
dobleguem. És la corda dolorosa que es torç
i paga, sota els dits implacables i forts,
el vol de les sagetes amb la seva sofrença.

Com més dur serà el braç i més potent el puny,
els àgils projectils arribaran més lluny
i serà més daurat el vi de la victòria.

I del nostre esperit, distès igual que un arc,
els versos volaran amb un impuls tan llarg
que es perdran en el cel inútil de la glòria.