Moltes persones ens han commogut al llarg d’aquest any que es tanca amb Lletres 51. Persones de referència per a la nostra cultura: Heribert Barrera; Víctor Torres, que va esperar la mort al punt just per a commemorar el centenari del seu germà poeta —a Lletres Jordi Julià i Pere Ballart el varen entrevistar per aquest motiu i per posar en relleu la seva personalitat política—; Jordi Pere Cerdà, el poeta de la Catalunya Nord; Salvador Iborra, del País Valencià, mort d’una coltellada —una mort més pròpia d’un poeta medieval que d’un home del nostre temps—; Jordi Teixidor, l’autor d’El Retaule del flautista; Miquel Pairolí, guanyador del premi Serra d’Or pel seu dietari Octubre; l’escriptor de La rosa de foc, Joan Agut, que a més de la novel·la va conrear un altre gènere menys reconegut però d’una importància cabdal —va ser el fundador de l’editorial Barcanova—; Joan Triadú —moltes generacions portaran l’empremta de l’educació rebuda per aquest literat i pedagog, de qui podem dir amb orgull que va ser un puntal per al Grup del Llibre amb els seus consells a l’inici—; Montserrat Figueras —la seva veu restarà per sempre en el nostre record.
Aquesta mena de crònica necrològica té un revers: la vitalitat que continua. Les pèrdues, malgrat el dol, fomenten el present i el futur. Tenim bons motius per a l’esperança: la qualitat i l’encert de l’edició de les grans editorials però també de les petites, i per damunt de tot l’excel·lència de la producció literària. Per l’Emili Teixidor, autor de Pa negre, els catalans hem tingut veu arreu del ... [+]més
