Fa uns anys, nosaltres —LLETRES— pregonàvem a tota plana, a la coberta d’aquesta publicació, CATALAN POWER. Aquest eslògan fou el nom que donà l’escultor i activista cultural valencià Andreu Alfaro a una creació seva. Posteriorment fou utilitzat per una força política que es proclamava catalanista, el Partit Socialista de Catalunya (PSC), durant la campanya electoral de l’any 1977. Es van imprimir cartells de propaganda que tingueren una àmplia difusió a tot el Principat. L’original, després d’un penós avatar de trasllats geogràfics per tot Catalunya (sembla que molestava), està instal·lat a la plaça Major de Banyoles. També és obra d’Alfaro, entre moltes altres, el Monument als Països Catalans a Tàrrega. Tot això per a dir que continuem, si fa no fa, només amb el bon desig. En uns Països subordinats. I, som al Juny!
Seguim amb el signe de la rebel·lió del puny enlaire. Però on és la força? Haurem de llogar almogàvers...?
Fa segles el país s’enfonsà. Continuem deprimits malgrat algunes coses petites aconseguides per voluntaris. La darrera ensulsiada, la del franquisme, ha deixat rastre. Per què encara, per exemple, hi ha tan pocs jutges que parlen català?
Com podreu veure, el dossier central el dediquem al poeta Màrius Torres, que posà de relleu de manera premonitòria, a través del poema que us transcrivim a continuació escrit el 5 de març de 1939, l’ensorrament nacional i la desfeta dels quaranta anys de dictadura que aleshores s’iniciaven, als quals caldria sumar tots els que han passat des del 1640, en què la nostra veu, la dels segadors, va iniciar la seva extinció. Tal vegada ara ... [+]més
