Del passat, del present i del que està per fer i encara és possible.

De nou, les novetats literàries de Sant Jordi. Presentem també nous escriptors, assagistes, poetes, novel·listes, no tots joves però sí novells. Els hem aplegat en un petit dossier i alguns ens han respost unes preguntes. Les seves respostes ens donen confiança no sols per al futur de la literatura sinó també per al futur del país. Obre el dossier l’article de l’Agnès Vidal, que per a Lletres ha pres contacte amb el grup ressenyat d’escriptors més joves o novells del País Valencià. I tanca el dossier la Maria Lladós, la lingüista que ens dóna la clau per a pensar com és que la gent jove posa el llenguatge al servei dels nous mitjans tecnològics i ho fa de tal manera que ens permet confiar que aquest fenomen no té per què degradar ni la llengua ni l’obra literària. Tant és així que fins i tot els músics es passen al paper, al paper de la literatura, volem dir, potser sols periodística, però això ens serveix per polsar la bona salut de la paraula escrita. Francesc Poblet i Lluís Mata ens en presenten una breu panoràmica.

Passat, present i futur es barregen en els diversos articles d’aquest número.

Ja vam anunciar a Lletres 52 els centenaris d’enguany: Tísner, Pere Calders, Joan Sales. I fóra Tísner qui primer hauria fet els 100 anys. Diana Coromines ens en fa memòria.

Com fem memòria de l’estimada escriptora Teresa Pàmies, morta a 92 anys, amb el record de la saviesa que vam rebre del seu tracte, que va transmetre amb els seus llibres i escrits.

Patrícia Gabancho, en el seu article, cavalca present i passat pròxim. Fa una anàlisi sobre el darrer llibre de memòries del president Pujol. Una anàlisi intel·ligent, plena de certesa, tan i tan lúcida com la que Víctor Alexandre esgrimeix en l’article identitari, Com no podia ser d’altra manera, ell n’és el nostre especialista sobre el llibre L’autonomia que ens cal és la de Portugal. No podíem haver triat millor lector per apropar-nos a un tema políticament tan candent.

Marta Pessarrodona ens evoca un passat més llunyà en un article sobre l’exili interior i exterior, de complexitat i matisos propis de l’estudiós que es pot permetre mirar tantes i tantes facetes del prisma, que a tants se’ns escaparien si no fos per l’oportunitat de poder seguir les seves reflexions mal que sigui en les poques línies d’un article.